1. Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia: Importants modificacions en matèria d’organització judicial i MASC.

El passat 3 de gener de 2025 es va publicar en el BOE la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. Aquesta Llei presenta diverses reformes significatives de l’Administració de Justícia a fi d’oferir un servei públic eficient i just, sent aquesta nova llei l’últim dels tres projectes de la Llei d’Eficiència del Pla de Justícia 2030.

En l’àmbit civil i mercantil, es destaquen les següents novetats:

Mesures d’eficiència organitzativa

La principal mesura organitzativa que recull la Llei és el canvi de Jutjats unipersonals a Tribunals d’instància, que consistiran en òrgans col·legiats amb un tribunal d’instància per cada partit judicial.

Els Tribunals d’instància estaran assistits per l’oficina judicial a través d’unitats processals de tramitació i serveis comuns processals.

MASC: mètodes adequats de solució de controvèrsies

Altra de les mesures més destacables de la Llei és l’obligatorietat en l’ordre jurisdiccional civil i mercantil d’acudir a algun mitjà adequat de solució de controvèrsies (MASC), establint-se com a requisit de procedibilitat, havent-se d’acompanyar amb la demanda el document que acrediti l’intent de negociació prèvia o declaració responsable per la part de la impossibilitat de dur a terme l’activitat negociadora per desconeixement del domicili de la part demandada. La conseqüència de no complir amb aquest nou requisit d’acudir al MASC serà la inadmissió de la demanda.

Es considerarà complert aquest requisit per la utilització d’algun dels següents instruments: mediació, conciliació, opinió neutral d’un expert independent, emissió d’oferta vinculant, per l’ús d’altres tipus d’activitats negociadores reconegudes a la Llei, per mitjà d’activitat negociadora desenvolupada directament per les parts o entre les seves adreces lletrades o en supòsits en què les parts hagin recorregut a un procés de dret col·laboratiu.

S’exclouen de l’activitat negociadora prèvia com a requisit d’admissibilitat diversos supòsits: processos sobre tutela dels drets fonamentals; mesures previstes a l’art. 158 del Codi Civil; mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat; processos de filiació, paternitat i maternitat; quan es pretengui la tutela sumària de la tinença o possessió o la resolució igualment sumària de demolicions o enderrocaments d’obra en estat de ruïna o que amenacin amb causar danys; en determinats procediments de protecció de menors; expedients de jurisdicció voluntària; la sol·licitud de mesures cautelars o la interposició d’una demanda executiva, així com per a presentar la sol·licitud d’inici de determinats procediments regulats per reglaments europeus.

L’assistència lletrada en els MASC tan sols serà preceptiva en els supòsits en què es formuli oferta vinculant, sempre que la quantia excedeixi dels 2.000€ o quan així ho exigeixi alguna llei sectorial.

Els efectes de l’obertura d’un procés pels MASC seran la interrupció de la prescripció o la suspensió de la caducitat d’accions des de la data d’intent de notificació i fins a la data de la signatura de l’acord o terminació d’aquest.

En els supòsits en què el procés de negociació acabi sense resposta o sense acord, les parts hauran de formular demanda en el termini d’un any. Aquest termini començarà a comptar des de la data de recepció de la sol·licitud de negociació si no hi hagués resposta o des de la data de terminació del procés sense acord.

Igualment, els MASC tenen una incidència sobre les costes en el posterior procediment que s’insti per les parts. Si bé no hi ha pronunciament en costes respecte a la part que hagués refusat la participació en aquestes mesures, en cas d’estimació parcial de la demanda, es podrà condemnar en costes a la part que no hagués acudit a un MASC sense justa causa. En els casos d’aplanament, es determina com un supòsit de mala fe quan es produeixi amb anterioritat a la contestació a la demanda si s’hagués rebutjat l’acord o participació en el MASC.

Modificacions de la Llei d’Enjudiciament Civil: mesures d’agilitació processal

Es fomenten mesures d’agilitació processal a través de modificacions de la Llei d’Enjudiciament Civil, com ara:

  • Es limiten els actes de disposició en els recursos de cassació: no hi haurà renúncia, desistiment, aplanament o transacció una vegada assenyalat dia per a deliberació, votació i fallada.
  • En els supòsits de satisfacció extraprocessal es preveu que la subsistència de l’interès legítim es cenyeixi a la imposició de les costes causades en el procediment.
  • S’amplien les competències dels jutges de pau: coneixerà dels assumptes per quantia de fins a 150€, conciliacions civils de quanties inferiors a 10.000€ i actes de conciliació segons el que es disposa en l’art. 804 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.
  • Quant a les notificacions electròniques de les demandes, es fixa una comunicació domiciliària després del transcurs de tres dies des que el destinatari no accedeixi a la notificació electrònica.
  • Sobre les costes processals, a més de l’exposat anteriorment:
    • S’amplia l’import de les pretensions de quantia indeterminada a 24.000€,
    • En els supòsits en què la part beneficiària sigui titular del dret d’assistència jurídica gratuïta, els professionals hauran de retornar les quantitats rebudes, comunicant per l’oficina judicial als col·legis professionals aquesta circumstància.
    • El consumidor que es faci valer d’advocat i procurador en els procediments en els quals no sigui preceptiu després d’haver formulat reclamació extrajudicial prèvia, en la taxació de costes no operarà el límit establert en l’art. 394.3 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
    • Es suprimeix l’obligació de l’emissió de l’informe del col·legi en la peça d’impugnació de la taxació de costes per excessives en els supòsits de procediment testimoni, si hi hagués informe previ.
    • Es suprimeix la condemna en costes en l’incident d’impugnació de la taxació de costes per excessives.
  • S’introdueix el concepte d’abús del servei públic de justícia en els casos en què es refusi injustificadament acudir al MASC, sent aquest un criteri tant per a la imposició de costes com de multes, que oscil·laran entre els 180 a 6.000€.
  • S’introdueixen modificacions en els procediments instats per consumidors relatius a clàusules sol, d’acord amb l’exposat sobre els MASC.

• S’introdueixen canvis en el judici verbal:

  • Presentada la contestació a la demanda es concedirà un termini comú de cinc dies per a proposició de prova per escrit, que podrà impugnar-se dins dels següents tres dies del trasllat de l’escrit de proposició. Dins d’aquest termini de cinc dies l’actora podrà realitzar al·legacions respecte d’excepcions processals plantejades. El Tribunal, per mitjà d’acte decidirà sobre la impugnació de la quantia, excepcions processals, admissió de prova i pertinència de la vista. Contra aquest acte cap recurs de reposició amb efectes suspensius. Es preveu la possibilitat que es dictin sentències orals, excepte en els procediments en els quals no intervingui advocat (menys de 2.000€). En els procediments de desnonament en què s’acumulin les accions de desnonament o recuperació de la finca amb la reclamació de rendes o quantitats anàlogues, els pronunciaments de la sentència produiran efectes de cosa jutjada. En els procediments d’execució: S’inclouen com a títols amb caràcter executiu els acords aconseguits per la MASC que s’haguessin elevat a públic, les còpies de l’escriptura pública matriu que se sol·liciti que s’expedeixi amb tal caràcter i el testimoniatge expedit pel notari de l’original de la pòlissa juntament amb la certificació de liquidació de saldo d’operacions.
  • Es delega en els procuradors activitats materials del procés d’execució, sempre que així se sol·liciti per la part.

L’entrada en vigor de la Llei es produirà als 20 dies de la seva publicació en el BOE, és a dir, el 25 de gener de 2025, quant a la reforma organitzativa de l’Administració de Justícia.

No obstant això, la transformació dels actuals Jutjats es durà a terme de manera esglaonada, segons el que es disposa en la Disposició Transitòria primer de la Llei:

1r El dia 1 de juliol de 2025 els Jutjats de Primera Instància i Instrucció i els Jutjats de Violència sobre la Dona, en aquells partits judicials on no existeixi un altre tipus de Jutjats, es transformaran, respectivament, en Seccions Civils i d’Instrucció Úniques i Seccions de Violència sobre la Dona.
2n El dia 1 d’octubre de 2025, els Jutjats de Primera Instància, els Jutjats d’Instrucció i els Jutjats de Violència sobre la Dona, en els partits judicials on no existeixi un altre tipus de Jutjats, es transformaran, respectivament, en Seccions Civils, Seccions d’Instrucció i Seccions de Violència sobre la Dona.
3r El dia 31 de desembre de 2025, els restants Jutjats, no compresos en els supòsits anteriors, es transformaran en les respectives Seccions conforme al que es preveu en la present llei.

Els MASC i les modificacions de la Llei d’Enjudiciament Civil entraran en vigor als tres mesos de la seva publicació en el BOE, això és, el 3 d’abril de 2025.

2. Contractes de franquícia i imposició de preus. Rellevant sentència del Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem, en sentència d’11 de novembre de 2024, ha abordat els efectes de la imposició de preus en els contractes de franquícia i les conseqüències restitutòries de la nul·litat contractual.

El contracte de franquícia disputat establia el següent: “Vuitena. – El franquiciat no és lliure a l’hora d’aplicar els preus i ha de seguir els fixats pel franquiciador. A més, aquest es reserva el dret de modificar-los quan així ho estimi oportú, entrant en vigor l’endemà de la recepció d’aquests. Les possibles variacions a favor o en contra que repercutiran a favor o en contra sobre l’estoc existent, seran capitalitzats pel franquiciat, així com el cost del canvi de les llistes o cartells retolats amb els preus.”

L’empresa franquiciadora va interposar un recurs de cassació, argumentant que l’Audiència Provincial havia aplicat erròniament l’article 1306.2a del Codi Civil i no havia considerat l’article 1303 del Codi Civil, que regula les conseqüències de la nul·litat d’un contracte. La part recurrent al·lega que la sentència de l’Audiència Provincial recorreguda contradiu la jurisprudència de la Sala civil, especialment la continguda a les sentències 567/2009, de 30 de juliol, 270/2017, de 4 de maig, i 716/2016, de 30 de novembre, puix que l’efecte propi de la nul·litat contractual és la restitució de les prestacions. Ni la causa de nul·litat és maldestra, en el seu sentit estricte d’immoral, ni la franquiciadora va actuar amb un propòsit nociu o maliciós i la franquiciada havia recuperat amb escreix i fins i tot una part significativa dels béns propis del negoci els ha pogut reutilitzar en la seva nova emprenedoria.

Igualment, en la Sentència 587/2021, de 28 de juliol, també recaiguda respecte d’una sentència del mateix tribunal provincial i en relació amb un contracte de franquícia de la mateixa empresa franquiciadora, es reprodueix la doctrina de la sentència 567/2009, de 30 de juliol. La mateixa cita la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 28 de gener de 1986 (Pronuptias), que havia declarat que, si en un contracte de franquícia hi ha imposició de preus, aquesta conducta es considera restrictiva de la competència, que és la mateixa conclusió que ha arribat la sentència recorreguda. Al fil d’aquesta matèria, en la jurisprudència comunitària també cal esmentar la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 20 de setembre del 2001, C-453/99, Courage, que va resoldre que no és contrari al dret comunitari que es disposi la restitució de les prestacions en casos on totes dues parts hagin contribuït al pacte il·lícit (aplicació de l’article 1303 del Codi Civil en substitució de l’article 1306.2a). I en la nostra pròpia jurisprudència, la ja referida Sentència 567/2009, va concloure que en el cas de contractes de franquícia amb imposició de preus pel franquiciador no és aplicable l’article 1306.2a del Codi Civil, sinó el seu article 1303, ja que l’aplicació de l’article 1306.2a amb l’efecte de “deixar les coses com estan” seria clarament injust, i màximament si es té en compte que a totes dues parts els és imputable en la mateixa mesura consensual la consignació de la clàusula, i comportaria un clar enriquiment injust per a una d’elles.

Sobre la base de l’anterior, ja que en el present cas es donen les mateixes circumstàncies que en el jutjat per les abans referenciades sentències, la Sala del Tribunal Suprem va considerar que ha d’aplicar-se també les mateixes conclusions. En el present cas, el Tribunal va jutjar que la franquiciada havia consentit la imposició de preus durant la vigència del contracte i que, després de la ruptura de la relació, no podia al·legar ignorància sobre aquesta clàusula.

En virtut d’això, el Tribunal Suprem va estimar el motiu del recurs de cassació, i va ordenar la restitució recíproca de les prestacions (conforme a l’article 1303 del Codi Civil), per la qual cosa totes dues parts havien de retornar-se mútuament el que havien rebut del contracte, amb els interessos corresponents des del pagament d’aquests.

3. L’obligació de comunicar als adquirents sobre la ubicació d’immobles en zones inundables a les Illes Balears.

El Govern de les Illes Balears ha aprovat recentment el Decret Llei 6/2024, de 13 de desembre, de mesures urgents per a la protecció de les persones i els béns en les zones inundables de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el qual s’adopten una sèrie de mesures, que se sumen a les ja adoptades en la Llei 7/2024, d’11 de desembre, amb la finalitat de garantir la millor protecció de les persones i els béns enfront de fenòmens climatològics extrems associats a la inundabilitat dels terrenys.

Entre les modificacions que introdueix el Decret Llei destaca la creació d’una obligació per als propietaris o titulars de drets reals (domini, usdefruit, ús o habitació, servitud etc.) que es trobin en zones inundables, en zones de flux preferent o en àrees de prevenció de riscos (SRP-APR) d’inundació, de comunicar en les operacions de caràcter immobiliari o de constitució o transmissió de drets reals sobre immobles d’una manera clara i fefaent, aquesta circumstància.

Aquesta nova obligació implica que el transmitent o constituent del bé o dret real hagi de comunicar prèviament, com a mínim, la següent informació:

  • La classificació del sòl segons el planejament urbanístic vigent.
  • La inclusió de l’immoble dins de la delimitació de les zones de flux preferent o de la resta de zones inundables que resulti dels estudis hidrològics o hidràulics aprovats o validats per l’Administració hidràulica o, en defecte d’això, en les àrees de prevenció de riscos (SPR-APR) d’inundació previstes en els instruments d’ordenació territorial i urbanística.
  • Les restriccions específiques o les limitacions a l’ús de l’immoble derivades de la seva localització en aquestes zones o àrees.

Aquesta informació haurà d’incloure’s en el document privat (incloent contractes de compravenda i pactes d’arres) o públic mitjançant el qual es formalitzi la transmissió o la constitució del bé o dret real i, quan es tracti de documents públics inscriptibles, aquesta informació també haurà d’inscriure’s en el Registre de la Propietat mitjançant la corresponent nota marginal.

L’incompliment de les obligacions esmentades en l’apartat anterior que siguin imputables a les persones físiques o jurídiques privades serà considerat una infracció administrativa susceptible de sanció, segons el que es disposa en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears i, si és el cas, la restant normativa aplicable en matèria d’urbanisme, havent-se modificat l’article 88 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, per a afegir com a infracció molt greu el “no comunicar a l’adquirent, en les operacions de transmissió immobiliària o de constitució de drets reals, que l’habitatge està situada en una zona inundable, en una zona de flux preferent o, si és el cas, en una àrea de prevenció de risc (SPR-APR) d’inundació”, corresponent a la comissió d’aquesta infracció multes d’entre de 30.001 a 90.000 euros.

És fonamental que els propietaris i titulars de drets reals s’assessorin correctament sobre aquesta nova obligació, ja que l’incompliment pot tenir serioses implicacions legals i sancions significatives.