1. La legitimació activa en assegurances decennals per defectes constructius després de la venda de l’habitatge pel promotor.

En una recent sentència el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre la legitimació activa per a reclamar a l’asseguradora una indemnització per defectes constructius coberts per un segur decennal de danys. Segons els antecedents de la sentència, una promotora que havia estat la prenedora d’un segur decennal de danys, va construir i va vendre un habitatge unifamiliar (interès assegurat). Posteriorment a la venda la promotora va resultar condemnada a abonar una indemnització al comprador per vicis de l’edificació (esquerdes en la façana). Després del pagament de la indemnització a aquest, la promotora demanda a l’entitat asseguradora (que no va ser demandada pel comprador) per l’import de la indemnització que va haver de satisfer, considerant que conservava la legitimació activa per a reclamar a l’asseguradora en haver estat la prenedora del segur decennal.

El Jutjat de Primera instància va fallar parcialment a favor de la promotora, determinant que l’asseguradora havia de pagar una indemnització. No obstant això, l’Audiència Provincial va considerar que la promotora mancava de legitimació activa ja que havia venut l’habitatge i, per tant, no mantenia la consideració d’assegurada en la pòlissa. Davant la decisió de l’Audiència, la promotora interposa recurs de cassació.

El Tribunal Suprem en resoldre el recurs, confirma que la condició d’assegurat en el segur decennal de danys es transfereix al nou propietari de l’immoble després de la seva venda, ja que una vegada que la promotora embeni l’habitatge, perd la legitimació per a reclamar a l’asseguradora sobre la base de l’article 19.2 de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), que estableix que els successius adquirents de l’edifici són els assegurats en el segur decennal de danys.

Amb això, el Suprem dictamina en contra de la promotora, subratllant que la legitimació activa es transfereix automàticament al nou propietari de l’immoble, sent el nou propietari qui realment sofreix les conseqüències de qualsevol defecte estructural i, per tant, qui ha de tenir el dret a reclamar la indemnització. En aquest sentit, l’Alt Tribunal aclareix que el segur decennal de danys és una assegurança de danys i no de responsabilitat civil pel que protegeix l’interès del propietari de l’habitatge assegurat contra defectes estructurals durant deu anys des de la construcció, i no la responsabilitat dels agents de l’edificació.

2. La legitimació activa d’una persona sotmesa a curatela per a interposar demanda de divorci.

En la seva recent Sentència de 30 de maig de 2024, el Tribunal Suprem ha abordat la legitimació per a exercitar una acció de divorci per una persona sotmesa a curatela, concretament si es requereix d’intervenció del curador i si és necessària l’entrevista amb la persona amb discapacitat, a fi de cerciorar-se de la voluntat manifestada per la representació legal.

En el cas en qüestió, una persona sotmesa a curatela, exercida per la seva filla, va interposar demanda de divorci sol·licitant la dissolució del seu matrimoni, així com altres mesures reguladores de la fi de la parella.

A aquesta demanda es va oposar la llavors esposa al·legant que (i) en atenció al procediment de modificació de capacitat del seu espòs, aquest no podia interposar demanda de divorci, perquè requeria d’autorització de la seva curadora per a realitzar “actes jurídics, econòmics i mercantils complexos i per a la supervisió del seu tractament mèdic i tot el relatiu a la seva salut”, i entenia que la demanda era un acte jurídic complex; (ii) que el demandant no tenia un convenciment ple i personal sobre l’exercici de l’acció, això és, que no era capaç de comprendre la naturalesa i abast d’aquesta.

Advertint que el Jutjat de Primera Instància i l’Audiència Provincial van estimar la demanda interposada per la persona sotmesa a curatela, entenent, fins i tot, que no sols tenia legitimació activa sinó que tenia ple coneixement de l’acció que estava exercitant, l’esposa va interposar sengles recursos de cassació i extraordinari per infracció processal, reiterant les qüestions oposades en la demanda inicial.

Doncs bé, l’Alt Tribunal, desestimant tots dos recursos, ha vingut a confirmar els pronunciaments anteriors, advertint que el demandant tenia legitimació activa per a interposar la demanda de divorci.

Respecte la suposada necessitat d’intervenció de la curadora, l’Alt Tribunal, analitzant la resolució que va establir la curatela, ha conclòs que la mateixa no aconsegueix l’àmbit personal, més enllà de la supervisió dels tractaments mèdics i de salut. En aquest sentit, els actes jurídics complexos tenen caràcter patrimonial, no personal, per la qual cosa quedava exclusivament a la voluntat del demandant l’instar el divorci,

Quant al convenciment ple i personal de l’acció que estava exercitant, és a dir, l’al·legada falta de voluntat del demandant a divorciar-se i a saber què estava promovent, el Tribunal Suprem conclou que el Jutjat de Primera Instància i l’Audiència Provincial van desenvolupar una labor adequada i precisa quant a recaptar tots aquells indicis d’assentiment i voluntat del demandant.

En aquest sentit, i encara que també podria haver-se realitzat una entrevista amb la persona amb discapacitat, la veritat és que aquesta expressió de la voluntat va ser expressament recollida per declaracions de testimonis, el context en què es va interposar el procediment i la pròpia expressió de voluntat – via el seu defensa lletrada – del demandant, no sent necessari confirmar un extrem ja manifestat.