1. Regularització de societats professionals: operacions vinculades i valor de mercat.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en sentència de 25 d’abril de 2024, analitza un supòsit en què la Inspecció dels Tributs va regularitzar a un contribuent per la valoració dels serveis professionals de composició musical i la postproducció d’àudios per a la ràdio, televisió i cinema prestats en interès de dues societats de la seva titularitat, per entendre que aquests serveis no eren diferents dels facturats per les societats als seus clients, i això malgrat que totes dues entitats mercantils disposaven de mitjans materials i personals.

En particular, l’Administració Tributària va concloure que els serveis aportats per les societats eren de baix valor afegit, i, per aquesta raó, va concórrer al mètode del cost incrementat per a determinar el valor de mercat, considerant que la intervenció del soci era fonamental i, per contra, que l’aportació de les societats era testimonial, fins al punt que fins i tot sense la seva intervenció es podria haver realitzat directament pel soci tal activitat.

No obstant això, el TSJ de Madrid estima que tal conclusió no és procedent per diverses raons. En primer lloc, donat que no és possible aplicar, sense major justificació, com així realitza la Inspecció dels Tributs, el mètode de valoració emprat, que suposa l’atribució al soci de pràcticament la totalitat dels rendiments de totes dues societats. Sobre aquest tema, l’Administració Tributària apel·la als coneixements i experiència en el sector del contribuent, però no concreta a quines qualitats o nocions es refereix, ni cita una font que permeti verificar la pràctica o reconeixement de l’afectat en el sector.

Tampoc resulten evidències que els serveis prestats per les societats a tercers puguin equiparar-se als serveis prestats pel soci.

I, finalment, la magnitud dels mitjans personals i materials destinats a la prestació de serveis de les societats a tercers, 47 persones professionals externs, en un cas, vuit treballadors en règim laboral i quatre professionals ocasionalment, en un altre cas, “evidència la rellevància del valor afegit que aporten en relació amb els serveis prestats pel soci o, si més no, no permet afirmar la seva insignificància”. Sobre la base de l’anterior, el Tribunal conclou en aquesta sentència que el resultat de la valoració de les operacions vinculades que realitza la Inspecció dels Tributs no pot ser l’atribució de la pràctica totalitat dels ingressos nets de les societats al soci i, per això, determina que el mètode de valoració aplicat en la liquidació, mètode del cost incrementat, resulta inadequat, al no permetre valorar correctament les operacions vinculades entre el soci i les societats, per la qual cosa estima el recurs i anul·la, per tant, l’acord de liquidació impugnat.

2. Comprovació tributària d’exercicis prescrits i principi de regularització íntegra.

Malgrat que el termini de prescripció del dret de l’Administració a liquidar o recaptar és de quatre anys, la Llei General Tributària preveu en el seu article 66 bis, introduït per Llei 34/2015, en vigor des del 12 d’octubre de 2015, un termini de 10 anys per a la prescripció del dret de l’Administració per a iniciar el procediment de comprovació de les bases o quotes compensades o pendents de compensació o de deduccions aplicades o pendents d’aplicació.

Referent a aquesta facultat de comprovació tributària se centren dues sentències del Tribunal Suprem (TS) d’11 de març de 2024 i 7 de juny de 2024. En aquesta última, l’Administració havia comprovat les bases imposables negatives (BINs) de dos exercicis prescrits en l’Impost de societats d’una entitat mercantil en una actuació d’inspecció relativa a un exercici posterior, no prescrit. Aquestes bases negatives s’havien corregit i reduït en entendre l’Administració que s’havien calculat tenint en compte una provisió per insolvències que no era correcta, per estar referida a ingressos que s’havien generat com a fruit d’una mediació de pagament. L’entitat recurrent pretenia que, després d’aquesta correcció, aquesta fos completa, eliminat tant la provisió com els ingressos per a recalcular la BIN pertinent.

Així, el TS acull el plantejament de la mercantil, en aplicació de la potestat de comprovació prevista en l’article 115 de la Llei General Tributària juntament amb el principi de regularització íntegra. Per això, estima el TS que en exercir l’Administració la seva potestat de comprovació ha de tenir en compte totes les conseqüències, les desfavorables per al contribuent, però també les favorables. En aquest sentit, la sentència del TS assenyala que, si la comprovació concerneix a BINs, s’han de tenir en compte en particular aquestes circumstàncies favorables al contribuent quan estiguem davant deduccions o detraccions vinculades a uns ingressos, que deuran, per tant, ser exclosos.

Cal dir, no obstant això, que aquesta sentència del TS no entra en contradicció amb una altra del mateix Tribunal de 22 de juny de 2021, en la qual admetia la facultat de l’Administració per a comprovar la correcció d’uns crèdits fiscals en el termini de 10 anys, però no acceptava, per contra, que el contribuent sol·licités la rectificació de la seva autoliquidació en aquest mateix període, havent transcorregut el termini de prescripció de quatre anys. La raó de la diferència de tracte entre un cas, el de 2021, i aquest altre del 2024, és que en aquell es pretenia la rectificació de l’autoliquidació per a fer valer en un període no prescrit l’aplicació de BINs generades en un període prescrit no incloses en les seves autoliquidacions, no admetent-se l’aplicació del principi d’íntegra regularització. No obstant això, en la STS de 2024 és l’Administració qui comprova BINs d’exercicis prescrits en una actuació d’inspecció relativa a un període no prescrit, i en aquest cas s’obliga l’Administració a tenir en compte totes les conseqüències de la seva facultat de comprovació, en conjunció amb el principi de regularització íntegra, les favorables i les desfavorables, tant per a l’Administració, com per al contribuent.