El TJUE anul·la el tram autonòmic de l’Impost sobre Hidrocarburs.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat sentència a 30 de maig de 2024 mitjançant la qual declara que el tipus autonòmic de l’Impost Especial sobre Hidrocarburs (IEH) infringeix el Dret de la Unió Europea. Aquesta sentència resol una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem en l’assumpte C-723/22, DISA Suministros y Trading, S.L.U.
El TJUE ha determinat que el tipus de gravamen autonòmic d’aquest impost exigit per Espanya entre 2013 i 2018 vulnera el dret de la Unió Europea, la qual cosa haurà de comportar la devolució de les quantitats indegudament ingressades pels contribuents.
La Directiva 2003/96/CE del Consell, de 27 d’octubre de 2003, per la qual es reestructura el règim comunitari d’imposició dels productes energètics i de l’electricitat, en la seva versió modificada per la Directiva 2004/74/CE del Consell, de 29 d’abril de 2004, i per la Directiva 2004/75/CE del Consell, de 29 d’abril de 2004, en particular el seu article 5, ha d’interpretar-se en el sentit que s’oposa a una normativa nacional que autoritza regions o comunitats autònomes a establir tipus de l’impost especial diferenciats per a un mateix producte i un mateix ús en funció del territori en què es consumeixi el producte fora dels casos previstos a aquest efecte.
L’anul·lació del tram autonòmic del IEH per part de la Justícia europea, comporta que el Tribunal Suprem haurà de dictar sentència en el cas en particular origen de la qüestió aplicant en la seva jurisprudència el criteri del TJUE, determinant a més, els qui estaran legitimats per a sol·licitar i rebre les devolucions.
Així doncs, en data d’avui encara no són clars els termes en els quals podrà sol·licitar-se la devolució i els qui estaran legitimats per a això. Per a buidar aquesta incertesa, cal esperar que el Tribunal Suprem dicti sentència resolent el cas en particular en el qual va ser plantejada la qüestió a Europa.
El que sí que pot afirmar-se amb claredat, segons la Sentència en l’Assumpte C-743/22 del TJUE, és que el tribut va ser cobrat en vulneració del Dret de la Unió i sorgeix el dret a demanar devolució amb interessos de demora. Així mateix, és important assenyalar que, no havent introduït el TJUE limitació temporal dels seus efectes, el pronunciament té aplicació retroactiva al moment de l’aprovació de la norma declarada contrària al Dret de la Unió.
Els operadors que hagin suportat el IEH derivat de l’aplicació del tipus de gravamen autonòmic i hagin sol·licitat la rectificació de les autoliquidacions dels subjectes passius que van ingressar aquests impostos, o bé els que impugnessin les liquidacions tributàries dictades per la AEAT exigint-los l’impost, podran referir directament la sentència del TJUE per a obtenir l’estimació de les seves reclamacions i obtenir les devolucions sol·licitades.
Respecte a aquells operadors que no haguessin presentat reclamació i les seves liquidacions hagin adquirit fermesa, haurà d’analitzar-se cas per cas el procediment més adequat per a intentar recuperar l’impost ingressat, com pot ser la via de la responsabilitat patrimonial de l’Estat, procediment de nul·litat de ple dret o, en última instància, acudir a la via civil per a exigir una compensació.
