1. Aprovació d’Avantprojecte de Llei per a transposar la Directiva Europea que garanteix una imposició mínima global del 15% a les multinacionals.

El Consell de Ministres del passat 4 de juny de 2024 va aprovar l’Avantprojecte de Llei per a transposar la Directiva Europea (UE) 2022/2523 del Consell, de 15 de desembre de 2022, relativa a la garantia d’un nivell mínim global d’imposició del 15% per als grups d’empreses multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud en la Unió.

Aquest projecte, remès a les Corts Generals per a la seva tramitació i posterior aprovació, segueix les recomanacions del denominat com Pilar 2 del programa BEPS de l’OCDE, una iniciativa que busca lluitar contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis, a la qual s’han adherit els Estat membres i que va ser integrada en la Directiva esmentada.

Amb aquesta norma s’establirà un tipus mínim global del 15% per a grups multinacionals o grups nacionals de gran magnitud, sent aplicable a aquells amb un import net de la seva xifra de negocis consolidat igual o superior a 750 milions d’euros, d’acord amb els estats financers consolidats de l’entitat matriu última en, almenys, dues dels últims quatre exercicis immediatament anteriors, i quedant exclosos els ens públics, les organitzacions sense ànim de lucre o els fons de pensions, entre altres.

De manera esquemàtica, quan el grup multinacional o el grup nacional de gran magnitud tingui una tributació efectiva, calculada per cada jurisdicció en la qual tingui presència, inferior al tipus impositiu mínim del 15%, estarà subjecte a un gravamen addicional, el denominat impost complementari, que serà l’import que permet aconseguir el tipus impositiu efectiu mínim del 15%, en cada jurisdicció amb un nivell impositiu baix, i que es manifesta de la manera següent, sent compatibles entre si:

  • L’impost complementari nacional, que té per objecte garantir que les entitats radicades en territori espanyol aconsegueixin una tributació mínima del 15% a Espanya. Aquest tribut és compatible amb el tipus mínim del 15% de l’Impost de societats i que va entrar en vigor en 2022. La diferència és que el tipus complementari nacional exigeix una tributació mínima del 15% sobre el resultat comptable ajustat, que es calcula amb els paràmetres que marca la Directiva i és igual per a tots els països. En canvi, el tipus mínim en el IS es determina sobre la base imposable.
  • Impost complementari primari, aplicant-se quan la matriu d’un grup multinacional que se situï a Espanya obtingui rendes de filials estrangeres, que tinguin la consideració d’entitats amb un nivell impositiu baix, per suportar un tipus impositiu efectiu inferior al 15%, quan les jurisdiccions en les quals radiquin no haguessin implementat un impost complementari nacional admissible.
  • Impost complementari secundari, a mode de sistema de tancament, i s’activa quan algunes de les empreses del grup multinacional hagin obtingut rendes en l’exterior que no hagin estat gravades al 15%.

La diferència entre l’impost primari i el secundari és que aquest últim no recau sobre la matriu, sinó sobre filials del grup situades a Espanya.

2. Fiscalitat dels guanys patrimonials derivades de la transmissió de criptomonedes en el règim de impatriats.

La Direcció General de Tributs -DGT- ha publicat dues Consultes Vinculants (V1662-23 de 13 de juny de 2023 i V0376-24 de 12 de març de 2024) aclarint com han de tributar els guanys patrimonials derivades de la transmissió de criptomonedes obtingudes per contribuents acollits al règim especial aplicable a treballadors, professionals, emprenedors i inversors desplaçats, comunament conegut com a règim especial de impatriados o “Llei Beckham”.

Per a abordar aquesta qüestió, hem d’esmentar abans, no obstant això, que aquest règim permet als contribuents tributar únicament per les rendes de font espanyola, amb determinades especificitats. Així, les consultes analitzades aclareixen quan s’entén que les criptomonedes estan localitzades en territori espanyol i, per tant, els guanys patrimonials derivades de la seva transmissió estaran subjectes a Espanya, distingint tres supòsits.

En primer lloc, s’analitzen aquells casos en què és el propi contribuent qui custodia les criptomonedes en règim d’autocartera, concloent, en aquest supòsit, que aquests actius s’entendran localitzats a Espanya i, per això, estaran subjectes a imposició aquí els guanys obtinguts per la seva transmissió.

En segon lloc, s’estudien aquells supòsits en què els serveis de custòdia són prestats per un exchange o un wallet situat en territori espanyol o que té en ell un establiment permanent. La DGT entén, novament, que en aquest cas les criptomonedes s’entendran localitzades a Espanya i, en conseqüència, els guanys patrimonials derivades de la seva transmissió estaran sotmeses a imposició aquí també.

Finalment, s’examinen aquells supòsits en què el exchange o wallet que custòdia aquestes criptomonedes està situat a l’estranger i no té un establiment permanent a Espanya, i en aquest cas les criptomonedes s’entendran localitzades fora d’Espanya i, per tant, els guanys que es poguessin derivar de la seva transmissió no estaran sotmeses a imposició quan fossin obtingudes per contribuents que estiguin acollits al règim de impatriats.

3. Límits d’aplicació entre el règim d’operacions vinculades o el règim de comprovació de valors en operacions especials.

La Sala contenciosa administrativa, secció 2a, del Tribunal Suprem -TS- ha dictat sentència el 30 de maig de 2024, recurs de cassació 7097/2022, en la qual analitza els límits d’aplicació per l’Administració Tributària entre el règim d’operacions vinculades o el règim general de comprovació de valors en un supòsit de càlcul de guany o pèrdua patrimonial derivat de l’aportació no dinerària entre parts vinculades.

El criteri de l’Administració havia estat negar la possibilitat de taxació pericial contradictòria -TPC- del valor del bé com a aportació no dinerària sol·licitada pel contribuent en el si d’un procediment inspector per entendre que era aplicable el règim d’operacions vinculades de l’art. 18 de la Llei de l’Impost de societats –IS-.

Per contra, el contribuent entenia que la TPC era aplicable puix que havien de prevaler les normes de valoració específiques contingudes en l’art. 37.1.d) de la Llei de l’IRPF i 17.4 de la Llei del IS.

Sobre aquest tema, el TS fixa la següent doctrina: “en els supòsits en què es regularitzi en seu de persona física el guany o pèrdua patrimonial derivada d’aportacions no dineràries a una societat vinculada, han de prevaler les normes específiques de valoració dels articles 37.1.d) Llei IRPF i 17.4 LIS sobre les regles especials de valoració dels articles 41 LIRPF i 18 LIS i, sent així, pot acudir-se a la comprovació de valors, emprant els mitjans de comprovació prevists en l’article 57.1 LGT, realitzant-se la comprovació de valors per l’administració i oferint la possibilitat, a l’obligat tributari, de sol·licitar la taxació pericial contradictòria, conforme als articles 134 i 135 LGT”.

En conseqüència, el TS admet la possibilitat d’acudir al procediment de comprovació de valors i, si és el cas, oferir la possibilitat d’instar per l’interessat la preceptiva TPC, amb el que això suposa quant a suspensió de l’execució de la liquidació i l’opció que sigui un perit tercer independent qui determina l’oportuna valoració a l’aportació no dinerària.