1. Deducció de l’IVA en entitats hòlding.

La Direcció General de Tributs (DGT), en la consulta vinculant V1640-24, de 5 de juliol de 2024, tracta la qüestió de la deducibilitat de l’IVA suportat en les despeses d’assessorament per l’adquisició de participacions socials d’una entitat hòlding.

La consultant és una societat hòlding que presta serveis de gestió a les societats en les quals participa i consulta a la DGT si pot deduir-se l’IVA suportat per les despeses d’assessorament vinculats a l’adquisició d’aquestes participacions.

Per a això, la consulta analitza, en primer terme, i de conformitat amb la Llei de l’IVA, si les operacions de les societats hòlding mixtes, com en el cas estudiat, que són aquelles que gestionen i administren les empreses participades, estan subjectes a IVA, concloent en sentit afirmatiu.

Així mateix, i sobre la base de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la DGT aclareix que les societats hòlding que presten serveis a les seves filials poden deduir l’IVA de les despeses generals sempre que aquests estiguin relacionats amb la seva activitat econòmica.

2. El Tribunal Suprem fixa doctrina sobre la il·legalitat del tram autonòmic de l’Impost sobre els Carburants.

El Tribunal Suprem (TS), en Sentència de 20 de setembre de 2024, ha establert que el tipus autonòmic de l’Impost Especial sobre Hidrocarburs (IEH) s’oposa al Dret de la Unió Europea i, a més, que els obligats tributaris als qui se’ls hagués repercutit aquest tribut tenen dret a la devolució de les quantitats que, per tal concepte, haguessin suportat indegudament.

Així, cal recordar que aquest tribut va ser declarat contrari al Dret de la Unió Europea per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 30 de maig de 2024 (C-743/22, DISA Suministros y Trading, SLU), en la qual s’havia denegat al recurrent la devolució dels ingressos indeguts relacionats amb el tipus autonòmic del IEH, vigent a Espanya entre l’1 de gener de 2013 i el 31 de desembre de 2018.

En el cas analitzat en aquesta sentència del TS, el recurrent és un adquirent d’hidrocarburs que havia suportat el gravamen autonòmic del IEH per repercussió legal i havia sol·licitat la rectificació de les liquidacions presentades pels subjectes passius que van ingressar aquest tribut, és a dir, els operadors logístics de petroli als qui van adquirir els hidrocarburs, instant les corresponents devolucions d’ingressos indeguts. L’Administració tributària va desestimar tals peticions per raó de no haver acreditat el sol·licitant l’absència de translació econòmica del tribut als consumidors, impugnant l’interessat aquestes denegacions, les quals van ser confirmades en sentència de l’Audiència Nacional (AN), que va ser objecte de recurs de cassació al TS.

Sobre aquest tema, el TS reconeix el caràcter indegut de les quantitats que van ser legalment repercutides al recurrent en concepte de tipus autonòmic del IEH i, així mateix, que li correspon legitimació per a sol·licitar i per a obtenir la devolució de l’ingrés indegut, per haver suportat la repercussió legal del IEH, en aplicació del IEH, no sent-li exigible al contribuent que va suportar l’impost demostrar que no va haver-hi trasllat econòmic d’aquest.

En tot cas, aquesta sentència del TS no determina com procedir a la devolució tributària pretesa, sinó que es limita a casar la sentència d’instància, retrotraient-se al moment anterior al seu dictat per la AN, perquè aquesta resolgui sobre tal devolució, conforme a l’assenyalat pel TS.

3. Impost de societats i règim FEAC.

El Tribunal Econòmic Administratiu Central -TEAC-, en resolució de 27 de maig de 2024, analitza el règim especial de fusions, escissions, aportació d’actius i bescanvi de valors, conegut com a règim FEAC, que és un règim de diferiment fiscal, en operacions de reestructuració, tenint en compte la clàusula antiabús prevista en l’article 89.2 de la Llei de l’Impost de societats -LIS-. Aquesta clàusula estableix la prohibició d’aplicació d’aquest règim FEAC quan l’operació tingui com a objectiu principal el frau o l’evasió fiscal, per no realitzar-se per motius econòmics vàlids.

En el cas que ens ocupa, el Tribunal analitza les conseqüències de la inaplicació del règim FEAC en una aportació de participacions per part d’una persona física a una entitat hòlding, i la posterior distribució de beneficis a favor de l’entitat hòlding. Sobre aquest tema, la Inspecció havia determinat que l’operació no es produïa per motius econòmics vàlids i havia exigit la tributació de la totalitat de la plusvàlua generada – els dividends repartits – en 2017, això és: l’any d’aportació de les participacions.

En la línia de la Inspecció, el Tribunal conclou que no procedeix l’aplicació del règim FEAC per falta de concurrència de motius econòmics vàlids. No obstant això, el TEAC considera que la tributació de la plusvàlua generada no ha d’integrar-se en la totalitat en 2017, sinó que ha de corregir-se a mesura que l’entitat hòlding rebi dividends de l’entitat operativa amb càrrec a reserves generades abans de l’aportació. D’aquesta manera, la tributació no serà immediata i total, sinó gradual i en funció dels dividends percebuts.

Així mateix, el Tribunal aclareix que la correcció de l’avantatge fiscal ha de fer-se en seu de la persona física aportant de les participacions, i no la societat hòlding adquirent d’aquestes. Per consegüent, la persona física tributarà en l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques pel guany patrimonial reconegut amb el lliurament de dividends a l’hòlding.

Sense perjudici de l’anterior, el Tribunal recorda que no es qüestiona el ple efecte de l’estructura creada sobre els beneficis que l’operativa pugui generar en el futur, de manera que la regularització afectarà només els beneficis previs a l’aportació a l’entitat hòlding.